Biografia | |
---|---|
Naixement | (sv) Hilding Constantin Rosenberg 21 juny 1892 Bosjökloster (Suècia) |
Mort | 19 maig 1985 (92 anys) Västerled (Suècia) |
Sepultura | cementiri de Bromma, Kvarter D, gravnummer 00019 (1985–dècada del 2010) 59° 21′ 15″ N, 17° 55′ 15″ E / 59.35423°N,17.9209°E |
Formació | Conservatori Reial d'Estocolm |
Activitat | |
Ocupació | organista, pianista, musicòleg, director d'orquestra, compositor, pedagog musical |
Gènere | Òpera i simfonia |
Professors | Richard Andersson, Ernst Ellberg i Hermann Scherchen |
Alumnes | Karl-Birger Blomdahl i Sven-Eric Johanson |
Instrument | Orgue |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
|
Hilding Rosenberg (Bosjökloster, 21 de juny de 1892 - Västerled, 19 de maig de 1985)[1] fou un compositor, director d'orquestra i educador musical suec.
Juntament amb Wilhelm Stenhammar, del qual en va ser alumne breument, és considerat com un dels compositors més importants de Suècia del segle xx. Va liderar la resistència contra el romanticisme nacional de principis de segle, encarnat per figures com Alfvén, Rangström i Atterberg. Les seves obres segueixen la tradició nòrdica de Nielsen i Sibelius.[2] Però també va ser el pioner suec a abraçar la nova música que arribava d'Europa, influenciada per Schönberg, Hindemith, Stravinski, l'escola francesa en general i, especialment, Honegger.[3] Va compondre nou òperes, set simfonies, dos concerts per a violí i dotze quartets de corda, entre altres peces.